Com es comporten els humans

Ara bé, posats a observar la cara i la creu de la psicologia humana, aviat toparíem amb una altra faceta: cada home, en algun aspecte de la seva vida, se singularitza dels altres. I aquesta singularització no tan sols el destaca de la massa, sinó que, fins a cert punt, pot donar-li un to directiu davant dels altres. Així, quan el camiser orienta el filòsof sobre els diversos models de camises, o quan el perruquer pentina la cabellera del poeta, els qui més s’apropen a ésser massa són el poeta i el filòsof, mentre que el perruquer i el camiser tenen, en aquest moment, llur faceta de singularització.

Davant la realitat dels fets, podríem arribar aviat a extreure conclusions: en primer lloc, no existeix un home – massa que, de manera constant, pugui ésser considerat com a tal. Evidentment, la persona que més s’aproparà a l’home – massa serà la que amb més freqüència actuarà “com tothom”, però és gairebé impossible que es comporti així d’una manera total. En segon lloc, veiem que també resulta més hipotètic que real l’actuar total com a home – minoria. La prova concreta que la configuració constant d’una minoria és més fràgil que no sembla, la tenim en la peregrina particularitat que, sempre que s’ha intentat crear una selecció humana i separar de la massa “els millors”, hom no troba una altra solució que posar-los un uniforme. Un uniforme que és un constant recomanar i obligar l’home seleccionat a comportar-se de manera diferent dels altres. Vulnerable deu ésser aquest afany permanent d’actuar com a home – minoria, quan té tanta necessitat de la indumentària i de l’ornament per a persistir sense interrupcions en la seva actitud.

Pàg 48. Obra escrita. Carles M. Espinalt. Ed. El Llamp (Fragment)

Translate »