El test del ramat

Quan no es comprèn el pastor, només es comprèn el “marrà”, aquell be fort i valent que s’imposa a cops, per la força bruta, i es fa l’amo del ramat però sense cap ordre ni cap tècnica. Sovint “pastor” i “marrà” es confonen en una societat on la crisi directiva es manifesta. És més, tota agrupació humana sense sentit de pastor es mou sempre en un nivell d’”horda”, exactament com les agrupacions animals. El mateix Sigmund Freud va començar dient que l’home era un animal d’horda i que es movia a garrotades. No va saber descobrir la mà esquerra del pastor, la figura del qual apareix també repetidament a la Bíblia. Ell fou el primer que va començar a dialogar amb personatges sobrenaturals, fent sacrificis d’animals a divinitats. La raó d’aquest fet cal cercar-la en què ell veia que en la mesura que domesticava animals feia trampa a la natura i cercava la manera de fer-s’ho perdonar d’alguna forma. D’ací els sacrificis als déus. Aquesta és la base de tota religió. Cal citar aquí els casos d’Abel – pastor idealitzat – o el mateix David, que va batre Goliat i també era pastor. Jesús, en un moment determinat, també adverteix als apòstols del fet que poden trobar-se falsos pastors, a la vegada que fa el primer retrat psíquic d’un pastor: “Les ovelles escolten la seva veu. Crida les pròpies ovelles cadascuna pel seu nom i les fa sortir fora de la pleta. Quan les ha tret fora, davant seu les ovelles el segueixen perquè coneixen la seva veu. A un estrany, en canvi, no el seguiran, sinó que en fugiran, perquè no coneixen la veu d’un estrany”. Tanmateix, els apòstols no entengueren aquestes explicacions – encara avui dia milers de persones segueixen sense entendre-les – raó per la qual Jesús remarca irritat: “Jo sóc el bon pastor. El bon pastor és aquell que dóna la vida per les seves ovelles.”

La figura del pastor no és tampoc compresa en la mateixa mesura per tots els pobles. Així, per exemple, Carles M. Espinalt ha pogut constatar que cap de les biografies existents d’Hernán Cortés, el cèlebre conqueridor, no esmenta que en els seus orígens era pastor: pasturava porcs. Per contra, al nostre país, Catalunya, la figura del pastor Manelic de la famosa obra teatral d’Àngel Guimerà Terra Baixa sempre ha estat vivament admirada i colpidora per la nostra gent, particularment quan era representada amb gran èxit durant el primer quart d’aquest segle per actors com Enric Borràs i d’altres.El pastor del ramat representa la imatge més primitiva de la direcció humana, mentre el director d’una orquestra simfònica – sempre segons el criteri de Carles M. Espinalt – és la imatge més sublim de la direcció dintre de la civilització.

Fragment de la conferència “El test del ramat” de Carles M. Espinalt el 30 de gener 1989.

Translate »