Imatge personal i direcció

La persona que té una aspiració directiva en una empresa o en el món de la política, com que pretén ocupar un lloc prominent en la societat, ha de tenir en compte que es farà més visible perquè tindrà més graus d’exhibició. Llavors la necessitat de cuidar-se i polir la seva imatge personal es veurà incrementada. El que no és coherent, per exemple, és com van els polítics, que vesteixen pràcticament de la mateixa manera, tant els de dretes com els d’esquerres. Quan volem identificar-los des dels diferents partits, on és la seva singularitat? Trobar el punt de diferenciació dels altres és molt important perquè demostra coratge, afany renovador i singulartizador.

Veient el panorama actual, no solament dels nostres polítics, sinó de tot el món, què lluny estem dels polítics dels segle XVII a Londres, que si seien a la dreta lluïen orgullosos la piga a la galta dreta, i els que seien a l’esquerra, la lluïen a la galta esquerra, demostrant així el posicionament de les seves idees i actituds, segons diu Desmond Morris en el seu llibre Mirant a l’home. Si en Psicoestètica interpretem els partits polítics, un home d’esquerres no pot vestir igual que un de dretes. S’ha de presentar amb una imatge d’induments molt funcional i un pentinat que li augmenti l’expressivitat i reflecteixi una idealitat. Així transmetrà amb la gesticulació que té objectiu i que busca projecció de futur, fugint d’allò tan clàssic i conservador que porten els altres. Perquè un home que busca un futur ho ha de reflectir en el vestit, per una regla psicoestètica: si la persona té idees renovadores, s’han de veure en tots els sentits, del fons cap a la forma i de la forma cap a l’ambient, i llavors a la inversa.

Amb un vestit anacrònic es fa molt difícil que aquesta persona pugui tenir un canvi de mentalitat, perquè el paralitza i neutralitza la pròpia identitat.

Fragment de la conferència “Imatge personal i direcció” de Joaquim Alcàzar

Translate »