La iniciativa

Deixem que en el diàleg de la vida tothom pugui dir-hi la seva, mentre “dir-hi la seva” no signifiqui atemptar contra la llibertat dels altres. Hem d’estimular la iniciativa.

Quantes vegades – us serà fàcil de recordar-ho – us deveu haver lamentat amb nostàlgia:
– Hom estrangula la iniciativa privada!

Quantes vegades, en jutjar els mèrits d’una persona, deveu haver sentenciat:
– No triomfarà, perquè té poca iniciativa pròpia!

Quantes vegades, amb justificada vehemència, deveu haver pronunciat aquesta exclamació:
– Ens manquen homes amb iniciativa pròpia!

Entre exclamació i exclamació, tanmateix, pocs es deuen haver preguntat: en què consisteix aquesta facultat tan poderosa? Què és la iniciativa?

Es parla molt de la iniciativa, però es concreta poc el seu significat. El mateix diccionari sembla definir-la tímidament quan ens diu: “La iniciativa és l’acció d’avançar-se als altres en parlar o obrar, i la seva essència és la qualitat personal que ens inclina a realitzar tal acció”.

Ara bé, ningú no ens desxifra la causa íntima que ens inclina devers tal acció, de la mateixa manera que tampoc ningú no ens demostra per quin motiu uns tenen aquesta “qualitat personal” que anomenem iniciativa, i altres no. És un producte de la intel·ligència? És una característica dels audaços? No, la intel·ligència i l’audàcia no sempre van unides a la iniciativa.

 

Pàg 77-78. Obra escrita. Carles M. Espinalt. Ed. El Llamp -Fragment-

Translate »