Psicoestètica del gust personal

file3091272078836Test psicoestètic “Figura agradable – figura desagradable”

Aquest test ha estat realitzat per un grup de nens i nenes d’entre 7 i 9 anys d’edat, sota la direcció de la nostra associada Empar Arrasa, a l’escola on treballa com a professora, a la localitat de Sant Quirze del Vallès. Per realitzar- lo ha comptat amb l’assessorament del nostre professor Carles M. Espinalt i com a detall d’interès l’autora remarca que entre els 700 alumnes que té actualment al centre hi ha una gran diversitat quant a llur procedència, la qual cosa ha garantit la fiabilitat dels resultats obtinguts evitant possibles distorsions motivades per una hipotètica “variació del gust personal” pel fet de pertànyer a classes socials diferents. Diguem, també, que aproximadament el 50% dels autors de la prova havien estat alumnes d’Empar Arrasa, la qual cosa ha enriquit considerablement la interpretació dels resultats, que podem resumir de la següent manera:

Trets generals observats:

Figura Agradable/Atractiva:

  • a. Figures ben vestides i pentinades. Abundància de capes. Presència de calçat. Sensació de pulcritud i de riquesa física i espiritual.
  • b. Lluminositat general del dibuix. Utilització de colors vius i llampants. Línies i traços ben definits.
  • c. Figures amb un aspecte saludable i un aire esportiu. L’expressivitat facial sol denotar joia, eufòria i bon humor.
  • d. Representació d’escenes vitals: paisatges bucòlics, cases, etc.

Figura Desagradable:

  • a. Figures amb un aspecte desendreçat. Indumentària apedaçada. Sensació general de misèria, brutícia i, fins i tot, falta d’higiene.
  • b. Manca notable de lluminositat i transparència. Utilització preferent dels colors foscos. Línies i traçats difosos o indefinits.
  • c. Figures amb aspecte malaltís i fràgil. La cara sol reflectir sentiments de frustració, agressivitat, tristesa o mal humor.
  • d. Representació d’escenes depriments: nocturnes (la nit), contaminants (abundància de fums), etc.

Conclusions fonamentals:

  1. Considerant les edats dels autors del test (7-9 anys) el seu gust apareix encara poc adulterat, clarivident i ple de modernitat en les seves manifestacions. Això podem apreciar-ho, per exemple, tot veient la correspondència existent no sols entre el tipus de figura representada (Agradable/Desagradable) i el seu aspecte general (Apol·lini/Dionisíac), sinó també en relació amb el nom amb el qual han estat batejades les figures en un bon nombre de casos. No en va diem en Psicoestètica que el nom és el primer vestit de l’ésser humà. Ex. Figura Agradable: Javier (Nom Potencialitzador), en canvi, Figura Desagradable: Pepote (Nom clarament Minimitzador).
  2. S’observa també un gran contrast entre l’Ideal de Figura Agradable que tenen els alumnes i la imatge poc suggestiva o dimitida que irradien la major part dels professors dels nostres temps, amb les greus conseqüències que el fet comporta i que ja hem apuntat en altres resums anteriors: la figura del professora no té cap força de model sobre l’alumnat, amb la qual cosa, més que estimular llur vocació, sol produir l’efecte contrari, la inhibeix.
  3. Remarquem, finalment, com la ciència Psicoestètica fonamenta sempre els seus diagnòstics tot partint de la pròpia realitat social que ens envolta i en la qual ens hi trobem immersos. En aquest cas concret, el camp d’estudi ha estat “realitat de l’escola”. Aquest test, doncs, constitueix una prova més, entre totes les que ja existeixen, en contra de la idea de “dogmatisme” o “elitisme” que des dels llocs més inversemblants sovint vol atribuir-se a la nostra ciència.

Fragment de la conferència “Psicoestètica del gust personal” de Carles M.Espinalt

Translate »