Psicoestètica del vestit masculí

La psicoestètica és la ciència que analitza les persones a través dels artificis que, els humans, necessitem per sobreviure i afirmar-nos.
Carles M. Espinalt

 

Relacions entre modes, maneres i models

La meva intenció no és fer un joc de paraules, però és fàcil observar que existeix una secreta relació entre les modes, les maneres i els models que influeixen en el comportament i procedir del ser humà. Són tres factors que s’influeixen mútuament. Les modes poden variar les maneres, però per a propagar-se les modes es necessiten models, i els models, si volen gaudir d’una bona consistència, han de posseir unes maneres apropiades. Cercar un equilibri encertat entre aquests tres factors –modes, maneres i models- serà una eterna preocupació de tota persona que vulgui ser distingida i a la vegada vulgui seguir una línia civilitzadora. Fins i tot podem dir que si es deixen aquests factors, ben aviat es perd la seducció personal o se la posa en un compromís.

Els estudis de psicoestètica ens demostren que quan falla algun d’aquests factors, la falta de l’harmonia no triga a neutralitzar el carisma d’un líder polític, posa en baixa forma un dirigent d’empresa, desanima un promotor o minimitza els posats de qualsevol professional que necessiti sentir-se representatiu, creant-li la sensació de no saber ni com presentar-se en públic.

Per a donar un sentit pràctic a les meves paraules i precisar amb exemples la meva exposició teòrica, em permetran que recorri a casos concrets, analitzats a través de la psicoestètica i amb la qual cosa m’ajudaré d’un gràfic que jo mateix he difós a tot el camp de la sastreria del món occidental.

-Primer punt que interessa meditar: Les persones amb força de models sobre la societat actual, han renunciat al tipus de vestit que podríem anomenar tradicional (sintetitzat en la indumentària masculina per laamericana). Però aquests models actuals no han assolit de crear un nou vestit, per falta de consistència en les seves maneres. D’aquí que tinguin tendència a vestir-se amb peces que els donen un aire de dimitits davant l’evolució de la mateixa societat, en lloc de donar-los un aspecte de ser l’avançada dels temps, mitjançant la seducció del nou vestit que s’espera i que ells no han sabut plasmar. Per a que existeixi un sistema de maneres és necessari un conjunt d’induments que sense ser dissonants en relació a les evolucions dels temps i per les raons que siguin, obrin com a base d’un cerimonial que esdevingui senyor tan diferent com es vulgui d’un altre anterior, però que no bloquegi ni margini l’afany humà de prestigi, seducció o rang.

-Segona valoració motivacional: Com si es trobessin entre l’espasa i la paret, les persones que exerceixen llocs de líders polítics, veient que els vestits dels nous models no els proporcionen “standing”, o el rang que reclama la importància dels seus càrrecs, segueixen usant els vestits que ja no corresponen a la nostra època. I tant si són d’idees conservadores o d’idees progressistes, amb la seva forma passada de moda, de vestir, bloquegen la possibilitat que el públic associï les seves persones amb les transformacions que la gent espera en relació al futur immediat. Amb aquesta única motivació, minuciosament analitzada per la psicoestètica, es pot comprendre que ja perden bona part del seu carisma de dirigents. Temptats per l’afany de seguir els models imperants (cantants, cantants de rock, esportistes de primera línia, artistes de cinema, etc.), aprofiten, com si de l’assessorament del diable es tractés, qualsevol petita oportunitat, un cap de setmana, una campanya electoral, etc., per a posar-se vestits dels models imperants, els quals, a no tenir maneres, no troben una altra foram més apropiada de qualificar que de vestits “informals”, que resulten còmodes i pràctics, sense pensar que, amb això, no fan més que enganyar-se davant la incomoditat que els crea el vestit tradicional, perquè ja no el troben d’acord amb la actualització que les modes reclamen.

-Tercera causa a tenir en compte: Les modes demanen un nou vestit que superi els prejudicis que han fet perdre vigència al vestit imperant fins fa poc temps, molt desacreditat entre la joventut pel fet de trobar-lo burgès, buròcrata i “dèmodé”- El menyspreu al vestit tradicional i la corbata, fa queno passi una setmana sense que es llegeixi a la premsa alguna declaració, com la que l’acadèmic i dramaturg Joaquín Calvo Sotelo expressava a una revista de gran difusió. Les seves declaracions no podien ser més significatives. Concretava estorat: “Ara vostè pot dir que tot el món es desarregla per a assistir a les estrenes. La meva corbata, i la d’alguns espectadors més, són mirades amb sorpresa”. Es reclama o no un nou estil indumentari per a l’home? Això sí, cal que el nou vestit tingui l’essència del senyoriu del que fins ara s’havia usat, i que en ell mateix es reculli l’afany “progre” que els nous models voldrien donar a la imatge personal de l’home actual i que permeti configurar nous models. Per això, la psicoestètica considera que el vestit de moda ha de centrar-se dins d’aquest model de transició que trenca amb la pugna entre el vestit tradicional i el vestit de dimitit, que la darrera dècada, o més ha mantingut en una estèril contraposició d’aquestes dues formes, abans citades, d’indumentària.

Un tret que val la pena subratllar en aquest nou vestit de transició, el motiva el fet que l’home actual vulgui destacar la seva identitat i ser reconegut pels altres amb més força que mai, fins a l’extrem qeu una de les causes que han fet perdre vigència a l’indument conegut amb el nom d’americana és la poca plataforma per a utilitzar el que en psicoestètica coneixem com a “porta-insígnies”, ja que l’home actual no es conforma amb un sol trau on posar els emblemes i distintius. Com a mínim, en els nous vestits vol que n’hi hagi tres, encara que després els porti buits amb la sempre estratègica humilitat del que no dóna importància a la qüestió i vol que en el seu comportament li quedi un marge de mobilitat per a poder dir que, per sobre de tot, ell no és vanitós.

Quan s’estudien els descobriments de la psicoestètica i es compren la importància bàsica que per a l’home té el vestit, no es triga a veure clar que la gran crisi dels nostres dies és la crisi que pateix l’home en la manera de buscar noves formes d’interpretar la imatge humana.

1

L’elegància proverbial en la manera de dirigir una orquestra d’Herbert von Karajan, tenia un ferm recolçament en la forma com singularitzava la seva figura, mitjançant indumentàries que, sense perdre el senyoriu, fugissin de les línies del vestit tradicional que, per ser vistes i revistes, en lloc de singularitzar, adotzenen la imatge humana amb inesperats signes de vulgaritat.

2

Estadella, Joan (1990)
Psicoestètica del vestit masculí.

Translate »