Voluntat i poder

Tota persona desproveïda de voluntat és vulnerable, és corrupta o pot arribar a ésser-ho, d’aquí que no sigui possible parar la corrupció actual, perquè hi ha poca base de voluntat. En canvi, als catalans, que som un poble molt sensible a tot allò que faci referència a la voluntat, ens emocionen ràpidament anècdotes com aquella del general Prim, en la qual es relata: “Un bon dia passant pel carrer d’Argenters, dalt del seu cavall, en aquell moment ja era coronel i, com diríem nosaltres, era un extraordinari animal psicoestètic. Així doncs, anant dalt del seu cavall amb gran arrogància, algú li va dir: “Aquest el que vol és la faixa”, i Prim li contestà: “Sí, caixa o faixa””. Aquesta fermesa o seguretat en ell mateix, gràcies a la seva sòlida voluntat, fa posar la pell de gallina als catalans que són altament sensibles al factor volitiu. D’altra banda, Rosseau deia en les seves memòries, aixecant la bandera del més notable esperit de la voluntat europea: “Únicament la feblesa de la nostra voluntat constitueix la nostra debilitat”. I és aquesta voluntat la que ens dóna poder. Però què pensem del poder, nosaltres, donada la crisi de voluntat que actualment pateix la nostra gent? Que ens conformem amb tot, que ja en tenim prou, que no sabem fer cap projecte, que no planifiquem res i àdhuc ignorem el que pot passar. La gent viu espantada, la por és el signe preponderant d’aquest poble. Què en pensem doncs, del poder? Creiem que la millor posició davant del poder és “l’anar fent”, quan aquesta actitud no indica res més que una feble voluntat.

És terrible la migradesa de caràcter i de voluntat de poder que hi ha al nostre poble que, amb simples càrrecs de diputats ja es conformen. En Psicoestètica plantegem: els que tenen el poder i els que guarden el poder, els que pretenen poder, els que contemplen el poder i els que menyspreen el poder davant d’això si nosaltres, els psicoestetes, tenim poc poder és perquè encara tenim poca voluntat per assolir-lo.

Sovint en els meus consultoris per a fer comprendre què és la voluntat els explico: “Dóna confiança a qui pretén poder o ja en té, pensar de si mateix que els altres tenen menys voluntat que ell”. Fixeu-vos quina força màgica té la voluntat i si n’és de decisiva que, per ella mateixa, ja confereix poder només pensant que tens més voluntat que els altres.

Fragment de la conferència “Voluntat i poder” de Carles M.Espinalt

Translate »